Omet navegació

Primeres fórmules

En aquesta secció

Veurem com començar amb la creació de fórmules senzilles que abasten els aspectes més comuns de les utilitzades a primària i ESO.

Hi ha dos modes per a la visualització de fórmules: text en línia i mode ressaltat.

Mode text en línia

Les fórmules s'escriuen en línia amb el text i la seva mida es redueix de vegades perquè s'adapti millor.

Si volem fórmules d'aquest tipus, tancarem el codi LaTeX amb els símbols de barra invertida i parèntesis: \( ... \). També podrien utilitzar-se els símbols de dòlar, tancant les fórmules en dos: $ \$...\$ $.

Per exemple:

  • \( ax^2 + bx + c = 0 \), dona com a resultat:  \( ax^2 + bx + c = 0 \) (lús despais no afecta a la fórmula, sinclouen per augmentar la seva llegibilitat). Quan la mida del mode text no ens satisfaci podem forçar el mode ressaltat anteposant \displaystyle. Vegeu, més avall, el punt: Fraccions.

Mode ressaltat

En el segon dels casos, la fórmula s'escriurà en un paràgraf a part amb alineació esquerra.

En aquest cas posarem dos símbols de claudàtor a cada costat de la fórmula, així: \[ ... \]. De forma alternativa podem fer servir dues parelles de dòlar: $ \$\$..\$\$ $.

Por exemple: 

  •  \[ ax^2 + bx + c = 0 \], dona com a resultat: \[ ax^2 + bx + c = 0 \]

En el mode ressaltat les fórmules queden sempre al marge esquerre.

Subíndexs i superíndexs

  • Els subíndexs s'indiquen mitjançant una barra de subratllat. Si el subíndex té més d'un caràcter, es tanquen entre claus: \( x_n, x_{n+1} \), dona com a resultat \(x_n, x_{n+1}\)
  • Els superíndexs s'indiquen mitjançant un accent circumflex: ^. Si el superíndex té més d'un caràcter, es tanquen entre claus: \( x^n, x^{n+1} \), dona com a resultat \(x^n, x^{n+1}\)

Fraccions

Les fraccions s'escriuen amb el codi \frac {numerador} {denominador}. Si la nostra fracció consta d'un únic caràcter al numerador i un altre al denominador, podrem ometre les claus. Les claus es fan servir sempre per agrupar termes i no surten a l'equació. Si la fracció es fa en mode text sempre queda d'una mida més petita, si la desitgem més gran utilitzarem \displaystyle just davant de \frac, també és possible utilitzar \dfrac que té el mateix efecte.

  • Mode text per defecte: \( f(x) = \frac {x+1} {x^2} \): \( f(x) = \frac {x+1} {x^2} \)
  • Mode text forçant el mode ressaltat:
    • \( f(x) = \displaystyle \frac {x+1} {x^2} \): \( f(x) = \displaystyle \frac {x+1} {x^2} \)
    • \( f(x) = \dfrac {x+1} {x^2} \): \( f(x) = \dfrac {x+1} {x^2} \)

Parèntesis

Perquè la fracció, o qualsevol altra expressió, quedi tancada entre parèntesis grans posarem \left ( ... \right ) al principi i final de l'expressió . Això s'aplica també a les claus i claudàtors. Vegeu la secció Delimitadors per conèixer més opcions.

  • \( \left ( \displaystyle \frac {x+1} {x^2} \right ) ^2 \): \( \left ( \displaystyle \frac {x+1} {x^2} \right ) ^2 \)

Caixes

Per ressaltar certes fórmules tancant-les en una caixa, utilitzarem: \boxed{...}.

L'expressió \( \dfrac {x}{x^2+x} = \boxed{ \dfrac{1}{x+1}} \)  produeix: \( \dfrac {x}{x^2+x} = \boxed {\dfrac{1}{x+1}} \)

Com que és un accent no surt a la primera. Cal prémer la tecla de l'accent i després l'espai.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)